Una vida alternativa, existeix!

Fa unes setmanes vaig veure un fantàstic documental de producció finlandesa, que Tv3 va emetre també en el seu espai de “Sense ficció”. Em refereixo al documental “Receptes pel desastre” o  també adaptat en castellà com “Un año sin petroleo”, en el que John Webster explica com viu la seva família durant un any sense productes derivats del petroli. Si et poses a pensar-hi, t’en adones  que no és una qüestió menor, i de la veritable odissea que suposa això de viure sense petroli. Estem parlant de: res de cotxe o aparells que funcionin amb gasoil, res de plàstics (productes envasats, utensilis de cuina o productes d’higiene o de neteja de la llar), i res d’electricitat procedent d’energies no renovables.

Al documental, aquest últim requisit, sembla ser que es altament fàcil de realitzar. A Finlàndia, està regulat per llei que el consumidor pugui escollir d’on procedeix l’energia que utilitza, i es pot acollir fàcil i ràpidament a paquets de subministrament d’energia verda o neta. Això em va fer plantejar i pensar, quina és la situació a Catalunya i Espanya, respecte d’aquesta possibilitat, i la veritat, es que el resultats de la meva recerca fins ara no han estat gaire esperançadors. Cap companyia elèctrica de gran abast en aquest país dóna la possibilitat de subministrar energia provinent únicament d’energies renovables. Tanmateix, si hi ha diverses iniciatives que s’estan posant en marxa. Una d’abast estatal: http://www.gesternova.com/ i un d’abast català: http://www.somenergia.cat/, que començarà a subministrar energia 100% neta a partir del setembre de 2011.

Del plàstic,  tan a Catalunya com a Finlàndia, la situació és igual de greu. Una increïble quantitat dels productes alimentaris que comprem pel dia a dia està envasada en plàstics, i per tant, utilitzant productes derivats del petroli. Per exemple, si volem comprar un 1kg d’arròs o unes magdalenes per esmorzar, no podem evitar de comprar-les sense el plàstic. Fins i tot, en el cas de l’arròs tot i que aquest sigui ecològic, el drama es repeteix. I qui diu arròs o magdalenes, diu tot tipus de productes de pastisseria industrial, de carns, peixos, precuinats, verdures, hortalisses o fruita. No ens oblidem tampoc dels productes de la neteja, tan corporal com de la  llar. Xampús, pastes de dents, sabons o detergents i els seus envasos, també quedarien exclosos de la nostra vida alternativa. Tot i així, l’adquisició de productes ecològics és la qüestió que ara per ara, és més accessible. Hi ha multitud d’establiment de venta exclusiva o que han incorporat seccions de productes únicament ecològics, a preus això si, que moltes vegades dupliquen els del mercat. Els darrers dies, a Granollers em pogut viure la constitució d’una nova cooperativa de productes ecològics. Podeu trobar tota l’informació en el següent link: http://lamagranavallesana.blogspot.com/.

Per últim, tot i que al documental no s’en fa menció, també sembla que s’està posant molt de moda això de les banques ètiques. Bancs que només inverteixen els nostres diners en projectes rentables o que aporten un valor social o mediambiental afegit,  a diferencia de la resta, que treu rendiments de productes especulatius o subvenció de guerres. Que jo conegui, a Barcelona només en tenim un cas, el Triodos Bank, amb una única oficina a tot Catalunya (http://www.triodos.es/es/particulares). Aprofito per deixar-vos un reportatge del programa “Latituds” del Canal 33 sobre aquesta qüestió, que vaig trobar altament interessant i on podreu trobar altres exemples de banca ètica al nostre país.

Una altre societat és possible, les alternatives existeixent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s