Els Goya, la Ley Sinde i Creative Commons

Ahir va ser la gran nit del cinema espanyol amb la 25ena celebració dels premis Goya. A banda de l’èxit rotund de les produccions catalanes, a destacar els 9 guardons de l’adaptació de la novel·la d’Emili Teixidor, Pa negre, hi va haver dos moments molt significatius i esperats. El primer, moments abans de l’inici de la gala, a l’alfombra vermella una serie d’activistes contraris a la Ley Sinde van demanar la seva dimissió, mentre la Ministra es dirigia cap a l’interior del Teatro Real de Madrid. I mentre, Televisión Española, obviava els fets en la retransmissió en directe.

El segon moment esperat de la nit, va ser el discurs del President de l’Acadèmia, Àlex de la Iglesia. Frases com “Internet es la salvación de nuesto cine” o “Internet no es el futuro, internet es el presente” o “Hacemos cine porque los ciudadanos nos permiten hacerlo” o “Si queremos que nos respeten, tenemos que respetar primero”, van marcar clarament els punts de discrepància que l’han portat a la seva dimissió. El seu discurs, va posar en clara evidència l’escenari extremista sobre el qual s’ha instaurat el debat dels drets d’autor i de la propietat creativa. Les productores demanen una protecció total del copyright de les seves obres i els productes derivats i a més, qualifiquen als internautes de delinqüents. Els internautes, demanen respecte i una cultura lliure real. I els governs, es sotmeten al poder de l’industria i elaboren lleis cada cop més restrictives cap a la creativitat i cap a al figura d’Internet.

Ens estan fen creure, que això es una guerra entre dos bàndols i que ens em de situar entre la protecció total, o la no protecció. Però no ens deixem enganyar, en aquest món, mai res és blanc o negre. Existeixen altres maneres de regular la producció creativa que es situen en un punt intermig, com per exemple Creative Commons. Us recomano especialment, que llegiu el llibre que ha escrit el seu creador, Lawrence Lessig, titulat “Por una cultura libre“, i que podeu descarregar de la seva web. En ell es descriu a la perfecció d’on venim, on estem i cap ha on hauríem d’anar per trobar una solució equilibrada a aquesta guerra i que no afecti a la producció creativa. També és especialment interessant, la descripció que fa Lessig sobre la creació de Disney, imperi creat a través  de l’adaptació d’obres que havien passat al domini públic (en aquella època la propietat intel·lectual era limitada), cosa que en l’actualitat és pràcticament impossible, ja que les llicències es renoven sense cap tipus de mirament.

Cal menys demagògia i més tolerància per els nous temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s