Índex de felicitat bruta, Happy Planet Index i altres

Aprofitant l’encert del diari Ara d’avui, en el que dedica dues pàgines de la seva secció Aratu a l’anàlisi de com són de feliços els nostres països, volia també fer els meus comentaris, perquè crec que aquests estudis sobre la felicitat han de tenir una importància vital en les properes generacions.

Posant-nos en context, el benestar de la població en l’actualitat es valora principalment, a través del Producte Interior Brut (PIB) (Wikipedia: és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció). Segons aquest índex, a data d’avui, els deu països amb més benestar del món són Estats Units, la República Popular de la Xina, Japó, Índia, Alemanya, Regne Unit, Rússia, França, Brasil i Itàlia (Espanya es situa en el lloc 13). Amb aquests resultats, ja es fa força evident que les dades estan bastant allunyades del benestar real que poden tenir aquests països. D’entrada alguns, no són ni sistemes democràtics ni lliures (Xina), mentre que d’altres, es podrien situar fàcilment com a països del tercer món (Brasil, Índia..). És per això doncs, que estan sorgint moltes veus crítiques sobre aquest indicador, que cada vegada resulta menys indicatiu de res que no siguin termes econòmics. Sóc del parer, que el que realment importa en l’actualitat no és saber qui és una potència mundial en creixement econòmic, sinó que, l’important és saber si aquest creixement repercuteix sobre el benestar de la població o no. O el que és el mateix, saber en quins països la major part de la gent és feliç i en quins no, gràcies al progrés.

El premi Nobel Joseph Stiglitz, ja porta diversos anys criticant aquest sistema de mesura, ja que el PIB no reflecteix el benestar de les persones, ni té en compte la degradació del medi ambient, com tampoc, la desaparició dels recursos mediambientals que aquests països utilitzen. És a dir, no es té en compte, el fet de que Estats Units faci un us adequat d’aquests recursos o no, per arribar a ser la primera potència mundial. Salta a la vista, que veritablement, tan Estats Units, com Japó, basen les seves economies en el consum extrem, i fan un ús sobredimensionat dels recursos naturals dels que disposen. El consum és la seva norma, però com bé sabem, consum sense control té uns efectes col·laterals devastadors pel medi ambient, i que enlloc es tenen en compte. D’aquí, al sorgiment de noves estratègies de mesura, que si bé fins ara, no han tingut gaire repercussió, en els propers anys hauran de tenir-la, si el que veritablement ens preocupa són les persones. Aquests són alguns exemples:

  • Índex de desenvolupament humà (IDH), desenvolupat pel Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament (PNUD) a càrrec del premi Nobel Amartya Sen. Aquest índex basa el seu rànquing a través de les variables de l’esperança de vida, l’alfabetització i el PIB. En els darrers últims anys, Noruega ha estat al capdavant d’aquest indicador.
  • Happy Planet Index: elaborat per la New Economics Foundation (un think-thank britànic). Segons el seu últim rànquing, elaborat a partir de l’esperança de vida, la satisfacció vital i l’ús dels recursos naturals, Costa Rica és el país més feliç del món. El segueixen República Dominica, Jamaica, Guatemala i Vietnam, en les cinc primeres posicions.
  • Índex de Progrés Genuí (IPR): es va crear l’any 1950 i va ser bastant usat durant aquella l’època. És similar a l’Índex de Benestar Econòmic Sostenible, però inclou algunes variables més com: delictes i divorcis, treball domèstic i voluntariat, distribució de la renda, esgotament dels recursos naturals, contaminació, danys ambientals de llarg abast, treball i temps lliure, costos preventius (assegurances, factures mèdiques, mobilitat laboral…), vida útil dels bens de consum i infraestructures públiques, i dependència del deute extern.
  • Benestar Sostenible: comptabilitza la despesa dels consumidors i el treball domèstic, i penalitza els factors associats a la contaminació i al consum de recursos naturals, en contraposició amb el PIB.
  • Índex d’Estalvi Genuí: introduït pel Banc Mundial, divideix la riquesa dels països en quatre àmbits: els recursos naturals, els recursos humans, els recursos físics i els recursos socials.

Paradoxalment, el primer país que adoptat algun d’aquests sistemes per calcular el seu progrés, ha estat Bhutan, una democràcia nascuda el 2008 situada al costat oriental de l’Himalàia, amb poc més de 700.000 habitants. Preguntes com “Vostè perd molt la son per culpa de les preocupacions?” o “Amb quina freqüència socialitza amb els seus veïns?” són alguns exemples dels qüestionaris que el govern bhutanès a establert per tal d’elaborar el seu Índex de Felicitat Bruta (FIB). El que és encara més curiós, és la motivació per la qual el govern de Bhutan a introduït aquesta sistema. Potser sigui, perquè es la democràcia més jove del món o potser no, però la felicitat dels ciutadans és un dels objectius recollits a la pròpia Constitució del país, i per tant, el govern té l’obligació de determinar si aquest requisit es compleix o no. El món al revés?

 

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s