L’estat de la política

A la crònica de política d’avui del diari Público, podem trobar dos articles especialment interessants per tots aquells que ens dediquem a això de la política. Un sobre el cost dels ex alts càrrecs de l’estat i l’altre, sobre la popularitat dels polítics al llarg de la nostra democràcia.

En el primer cas, trobem que un total de 15 alts càrrecs cobren retribucions a Espanya un cop han estat rellevats de les seves responsabilitats públiques. Quatre formen part del govern central: el President (62.548€), el Vicepresident (58.788€), els Ministres (55.184€) que en l’actualitat conformen 15 ministeris, i els prop de 25 Secretaris d’Estat (57.508€). Tot aquesta gent, cobra les quantitats entre parèntesis durant un període igual al que han estat al càrrec o per un màxim  de 24 mensualitats. Per altre banda, també tenen retribució el President del Tribunal Constitucional (pensió de 103.416€ fins a un màxim de 24 mensualitats) i els Magistrats (retribucions entre 88.416€ i 97.492€ durant un any), el President del Consell d’Estat (62.246€), que a Catalunya no té cap funció perquè la desenvolupa el Consell de Garanties Estatutàries, i els Consellers Permanents d’aquest mateix òrgan (61.280€), ambdós també amb una limitació de 24 mensualitats. Per últim, també cobren el Defensor del Pueblo i l’Adjunt (els seus sous són secrets però superen els 100.000€), el President del Consell General del Poder Judicial (el 80% de 104.121) i el President del Congrés i del Senat (al voltant de 130.000€). La veritat es que encara no he estat mai capaç d’entendre per quin motiu es necessari que aquesta gent segueixi cobrant un cap han estat substituïts…Si algú ho enten, que m’ho expliqui!

En el segon cas, el gràfic ens mostra els resultats d’una enquesta en que es pregunta a la ciutadania si consideren que els polítics són un dels problemes d’Espanya. Els resultats són força preocupants, si més no per el PSOE, que durant els seus mandats, és on la xifra s’ha elevat més des de l’inici de la democràcia. En concret, dos moments de l’història han produït que la preocupació de la ciutadania s’eleves a valors superiors al 21%, un sota el mandat de Felipe González el setembre de 1995 i l’altre el juny de 2010 sota el mandat de ZP. L’actual govern central a aconseguit situar-se fins i tot per sobre de la crispació del “Cas Roldán”, les escoltes del CSID, els Gal i d’altres casos de corrupció destapats sota un Felipe en hores baixes, amb l’entrada en vigor de les retallades salarials als funcionaris i l’apujada de l’IVA. Aznar es queda molt per sota d’aquests valors, ja que la popularitat del lider popular, ni  en ple conflicte per la guerra d’Iraq, no va sobrapassar mai més d’un 12% de preocupació. Sens dubte, a la gent no els hi agraden els governs progressistes que apliquen mesures totalment contraries a les promeses. Personalment crec, que aquests es un dels problemes endèmics de l’esquerra d’aquest país, mai han sabut estar al nivell de les seves propostes, i la corrupció i la crisi econòmica, els afecta per duplicat.

http://www.publico.es/espana/352408/los-politicos-bajo-minimos

http://www.publico.es/espana/352398/los-ex-altos-cargos-del-estado-tienen-su-coste

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s