El Rey Artur, el diumenge negre del PSC i l’independentisme exprés

Resultats més que fulgurants ahir a Catalunya. El poble s’ha fet escoltar un cop més i ha estat força contundent. Artur Mas serà el pròxim President de Catalunya tot i que haurà de governar amb minoria (62 diputats). Amb aquesta resultat, s’ha donat per sentenciat el tripartit, que ha quedat greument ferit al sumar només un total de 48 vots (28 PSC, 10 ERC i 10 ICV), i Convergència tindrà via lliure per desfer la feina feta durant aquests darrers 7 anys. El primer anunci que ha fet com a proper nou President, ha estat el d’eliminar l’impost de successions i la prohibició dels 80km/h a les rondes de Barcelona, la finalització del 4rt Cinturó i una retallada de l’administració de la Generalitat. Ha estat una victòria amplia, amb dades històriques que ni tant sols Jorid Pujol havia aconseguit. Per primera cop a l’historia, CiU a guanyat en totes i cadascuna de les comarques que conformen Catalunya, fins i tot, els feus propis del PSC com el Barcelonès i el Baix Llobregat.

El PSC ha estat el gran aspirant derrotat, que a banda de treure el pitjor resultat de la seva història, recordarà la nit electoral d’ahir, com la de l’ou contra el cap de Miquel Iceta. Un cop Montilla ja dimitit com a diputat i com a primer secretari del PSC (en el pròxim Congrés del Partit, serà rellevat), caldrà veure com surten d’aquest pou. Comencen ja a sonar veus que situen a Manuela de Madre i a Carme Chacón com a futures successores de Montilla. Imagino que després de les properes municipals sortirem de dubtes.

La sorpresa de la nit, que ha deixat a Esquerra fins i tot per sota d’ICV-EUiA pel que fa al nombre absolut de vots, ha estat Solidaritat Catalana per l’Independència, o altrament conegut com el partit de Joan Laporta. Amb 4 diputats, a passat a ser sisena força per davant de Ciutadans, que ha quedat en setè lloc. Tot això vol dir que, Esquerra necessita un replantejament urgent del seu independentisme i de la seva estratègia electoral i de coalicions, ja que ha sortit doblement perjudicada per ambdós  factors. Solidaritat a recollit gran part del vot de càstig, amb la seva proclama de l’independentisme exprés, i alhora, a deixat en ridícul l’altre nova opció independentista de Joan Carretero. L’incògnita que queda en aquest cas, es la possible reaparició o no de Josep Lluís Carod-Rovira, després del fracàs de Joan Puigcercós.

Per últim, la nota preocupant de la jornada, els 75.321 vots de Plataforma per Catalunya. Tot i que finalment no els i han servit per treure representació, si que els hi serviran a partir d’ara, per saber en quins pobles i ciutats tenen possibilitats reals de treure representació municipal en forma de regidors, i per tant saber, on s’han de presentar i on no. Caldrà seguir molt d’a prop aquest fenomen, per contenir-lo i controlar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s