La decepció política

Un cop més estem en campanya i un cop més estem parlant d’abstenció. És un tema sobre el qual només s’en parla durant els períodes electorals, i només de manera superficial, perquè tothom esta preocupat per la desafecció política, però són molt poques les propostes que s’escolten per combatre-la. Crec que aquestes alçades de l’història democràtica mundial, l’abstenció és el problema endèmic de tota democràcia. Però això no és nou d’ara, les democràcies nòrdiques, que ja gaudeixen de més de 100 anys d’història, ens venen avisant fa temps d’un index creixent i imparable d’abstenció ciutadana.

Contra això, alguns proposen emetre més debats televisius entre els dos principals partits, com si el joc democràtic d’aquest país, es tractes d’escollir President i no diputats. Òbviament, no entenc com això pot solucionar res respecte l’apoliticisme. Tothom sap quin share tenen en l’actualitat els debats sobre polítics i/o els programes que tracten qüestions referents a la política. Els models de difusió televisius estan més que explotats i no aportaran res més a la vida democràtica.

Per altre banda, també s’esta parlant intensament sobre l’importància de les noves tecnologies. En aquests moments, ens trobem en plena explosió de les xarxes socials d’Internet, i en la gran porta que han obert per la comunicació a escala mundial. Però crec, que tot plegat, no deixarà de ser una “moda” més de les moltes que hi han hagut durant l’història. Si  mirem endarrere, en els inicis de la televisió, el debat Kennedy-Nixon, va ser un abans i un després en les campanyes electorals. En l’actualitat, Obama ha obert un nou canal de transmissió dels eslògans i propostes, com també, de difusió de les polítiques que s’estan duent a terme, però l’història no es quedarà només aquí. Com totes les modes, arribarà un dia, que la gent n’estarà saturada i posara la seva atenció en nous àmbits, que a hores d’ara no ens podem ni tan sols imaginar.

Crec que el problema de l’abstenció, ni molt menys es podrà combatre amb aquestes propostes. S’han de buscar nous mètodes d’implicació de la ciutadania, sobretot, a nivell municipal, que és on veiem realment reflectit el dia a dia. S’ha de lluitar contra aquesta creença de que les coses cauen del cel, s’ha de fer a la gent responsable dels seus actes i s’han de crear noves estructures d’organització política, que tallin d’arrel el lobbies partidistes d’autoreproducció. Estem parlant d’un tema que afecta l’estructura mateixa de la democràcia, perquè sense participació no hi pot haver legitimació del poble, i en definitiva, no hi pot haver democràcia. Cal entrar seriosament en aquest debat d’una vegada per totes, o acabarem precipitant-nos al desastre. Com podeu veure, jo tampoc tinc la solució contra l’abstenció, però si més no, considero que hauria de ser el tema de debat de major rellevància entre la comunitat científica. No podem esperar a que el sistema democràtic perdi més legitimitat de la que té, no podem esperar a que algú altre prengui les decisions en comptes de les classes populars. Ja hi ha qui vol decidir sobre nosaltres, sobre els nostres estils de vida i les nostres preferències, simplement no podem perdre aquesta batalla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s