Crisi de govern

Dimecres passat es va produir la noticia de la setmana amb la crisi de govern a la Moncloa. La número dos de ZP, Maria Teresa Fernàndez de la Vega, cessada per Rubalcaba, Moratinos d’exteriors substituït per Trinidad Jiménez, Corbacho per Valeriano Gómez, Elena Espinosa de Medi Ambient per Rosa Aguilar (ex-IU), Jáuregi tornarà per ocupar Presidència, Leire Pajín ocupara la vacant que deixa Trinidad Jiménez a Sanitat i Beatriz Corredor i Bibiana Aído s’han quedat sense Ministeri, al quedar suprimits Habitatge i Igualtat. Aquest és el nou panorama governamental del país, que com no podria ser d’altre manera, no ha estat exempt de polèmica. M’explico:

En primer lloc, tinc dubtes sobre si es pot considerar una renovació de govern o una tornada als orígens del PSOE. Dic això, perquè Rubalcaba, Jàuregi i Gómez formen part dels anomenats històrics i ja havien desenvolupat tasques dins els governs socialistes anteriors. Només dos ministeris han rebut noves incorporacions pròpiament dites, amb l’entrada de Rosa Aguilar i Leire Pajín. Una ex-alcaldessa d’Izquierda Unida, i una funcionaria de partit, que passarà a l’historia com la ministre més jove del país.

En segon lloc, destacar l’acte d’hipocresia del nou ministre de Treball, que el passat 29 de setembre es va sumar a les manifestacions convocades per sindicats en contra de la reforma laboral que el seu propi President havia aprovat mesos abans. Jo em pregunto, amb quina credibilitat és capaç aquest senyor desenvolupar tasques en el Ministeri de Treball, quan ha manifestat públicament que no creu en les mesures que s’estan desenvolupant?

En tercer lloc, manifestar el meu profund rebuig per les declaracions de l’alcalde del PP de Valladolid, contra la figura de Leire Pajín, que em desperten profund fàstic, i que només poden ser propis de l’extrema dreta més rancia abundant per aquelles zones de Castella. Per no dir, que demostren d’un profund masclisme, que no fa res més que posar en evidència les desigualtats de gènere que encara imperen en aquest país.

En quart lloc, tot i que era “la crónica de una muerte anunciada”, em sembla significatiu, que una persona que clarament ha participat en d’altres partits, hagi passat al capdavant d’un ministeri en aquest país. Des de que tinc us de raó, diria que no s’havia donat cap cas, en que una persona destacada en altres partits hagués ocupat cap cartera en algun dels governs monocolors que han dirigit aquest país durant els darrers 30 anys. Tot i així, la figura de Rosa Aguilar no em desperta gaires esperances, i si em demostra, una cert interès per ser ministra al preu que sigui, encara que això suposi l’abandó de la seva militància. A banda que, caldrà veure si podrà desenvolupar polítiques més progressistes que les ja va intentar envà la Ministra Narbona al capdavant de Medi Ambient.

Per últim, en una enquesta ahir al programa La Noria de Telecinco, en que es preguntava si ZP havia sortit reforçat o no d’aquesta crisi de govern, més d’un 55% de gent es manifestava a favor d’una sortida reforçada, mentre que un 45% deia que no. La veritat es que després de 4 dies amb el nou govern, no entenc amb quins arguments poden afirmar que ZP ha sortit reforçat de cara a les properes eleccions generals. O es que, un simple canvi de cromos ens fa oblidar la reforma laboral i els 4 milions de parats?

Potser que ens ho fem mirar una mica tots plegats…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s