La memòria històrica perduda

Tot i estar de vacances, no he pogut evitar d’escriure un darrer post al blog abans de marxar cap a Flandes. Vull parlar-vos del que vaig poder veure el passat dia 3 d’agost al poble francès d’Argelès-sur-mèr, situat a la regió de Llanguedoc-Roselló. El motiu del viatge: perseguir la memòria històrica republicana. La veritat es que la proposta del viatge ens va semblar d’entrada una bona destinació, sabíem que Argelers va acollir un dels múltiples camps de concentració republicans del sud de França, volíem ser una part més del paisatge de la nostra historia, però no ens podíem ni imaginar, ni per un moment, el que finalment hi trobaríem.

Ja en un primer moment, a l’oficina de turisme, ens va semblar que ens havíem equivocat de poble. Res donava a entendre que allà hi havia hagut un camp de concentració amb més de 80.000 refugiats republicans i custodiat per tropes marroquis i senegaleses. La bona dona de l’oficina de turisme ens van indica en el mapa la situació exacte on havia estat el camp, i per sorpresa nostre, ja ens va advertir que en l’actualitat era un càmping privat, en el qual no si podia accedir sense permís exprés dels propietaris. Però el més decepcionant i vergonyós,  va ser l’arriba al càmping en concret. I encara ho van ser més, de vergonyoses, les cares amb que els propietaris del càmping ens deien que allà ja no hi havia res, que s’havia suprimit tot com si no hagués passat mai res o com si allà no hi hagués mort mai ningú.

Ja em sembla prou esgarrifós el tracte que van rebre els republicans exiliats per part del govern francès i els esforços que val caldre fer perquè s’obris la frontera a milers de persones a les quals no els hi quedava cap altre opció (obligades a fugir del seu país, on la seva condició ideològica era perseguida per cap motiu en concret), que veure el que havien fet amb la memòria històrica d’una gent, que fins i tot va lluitar contra el nazisme quan el govern francès els hi va demanar, em va produir un sentiment d’horror envers la capacitat humana de fraternitat i solidaritat (que tan be haurien d’entendre els francesos). Tot el que s’han dignat deixat en record de l’horror, és una simple pedra.

Goethe va escriure una vegada, que qui no pot aprofitar-se de tres mil anys d’història, viurà a les fosques la resta de la seva vida. Sembla que els francesos no han après la lliçó…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s