Baròmetre CEO: 3era onada

Ahir van sortir publicats els resultats de la tercera onada d’enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, última abans de les properes eleccions autonòmiques. Fent un repàs ràpid, aquestes són algunes de les dades que m’han semblat rellevants:

1. Per els ciutadans de Catalunya, les principals qüestions que consideren en l’actualitat un problema són: en primer lloc, l’atur, en segon lloc, l’economia, en tercer lloc i quart lloc, la desafecció política i les relacions Catalunya-Espanya i en cinquè lloc l’immigració. En la segona onada efectuada el 21 de maig, l’immigració ocupada el tercer lloc, i les relacions Catalunya-Espanya el sisè. L’insatisfacció política guanya una posició i l’atur i l’economia es mantenen.

2. A la pregunta, quin partit considera que pot donar solució a aquests problemes?, la percepció de que no ho pot fer cap es manté en un 43% tot hi haver baixat un 2%, alhora que, tan CiU com PSC també han patit un descens.

3. En la questió referent a l’interes per la política, el 40% s’han decantat per l’opció bastant, mentre que gens ha obtingut un 17%, que suposa un 6% per sobre de l’opció molt. És curiós com creix la percepció de l’insatisfacció amb la política, però en canvi, la ciutadania es declara tendencialment amb bastant interes per el tema. Potser es més aviat una insatisfacció cap als partits polítics, que no pas amb la política en general?

4. Pel que fa a valoracions de mitjans de comunicació, TV3 segueix sent lider al escollir-la més de la meitat dels ciutadans enquestats i la segueix molt per sota Televisió Española. Pel que fa a les ràdios, Catalunya Ràdio segueix lider, seguida de RAC 1, que pren distancia sobre la Cadena Ser respecte el baròmetre de maig. Per últim, en els mitjans escrits, La Vanguardia i el Periodico en català segueixen liderant el panorama informatiu escrit.

5. Un 45% dels catalans enquestats es declara poc satisfet amb la democràcia, potser perquè alhora també creuen, en un 76%, que els polítics no tenen en compte l’opinió de la gent i que només busquen el benefici propi (75%). A la vegada però, hi ha divergència d’opinió sobre la qüestió referent a la capacitat d’influir de la gent del carrer sobre els polítics.

6. Un 65% dels enquestats declara que la política li costa de seguir perquè considera que es massa difícil d’entendre.

7. Els sindicats són les institucions que generen més desconfiança (23%), seguit del govern central (18), el Congres dels Diputats (12), els Ajuntaments (10), la Generalitat (8,8) i el Parlament de Catalunya (6,9). Sembla doncs, que les institucions autonòmiques són les que generen menys desconfiança.

8. Un 38% dels enquestats considera que CiU es el partit més proper, mentre que PSC, ERC i ICV estarien més distants. Ciutadans i PP, que són els que generen menys simpatia, quedarien en una posició molt distant.

9. La majoria dels enquestats es considera d’esquerres o de centre-esquerra. Em pregunto com potser doncs, que CiU (partit de centre-dreta) hagi guanyat totes les eleccions des de la democràcia de la transició a Catalunya. Als catalans no es agrada dir que som de dretes?

10. Referent al sentiment d’identificació cap a Catalunya o Espanya, la majoria de la gent es situa entre les opcions igual català que espanyol (38) i més català que espanyol (28). Només es considera català un 19% i només espanyol un 6%. Tot i aixi, un 61% dels enquestats considera que Catalunya disposa en l’actualitat d’un nivell d’autonomia insuficient. Un 24% declara a favor de l’independència, un 31% a favor d’un estat federal i un 33% a favor d’un estat autonòmic. Aquests valors en el baròmetre de maig, es situaven en un 21% a favor de l’independència, un 31% a favor de l’estat federal i un 35% en favor d’un estat autonòmic.

11. Pel que fa a d’intenció de vot CiU seguiria guanyant les eleccions amb un 25%, tot i que un 22% es declara indecís. ICV passaria a ser quarta força per sobre del PP, i PSC i ERC baixen percentatges.

12. En la valoració de líders polítics, Duran segueix en la primera posició seguit d’Artur Mas i Montilla. Entre els menys valorats Alicia Sanchez-Camacho segueix en última posició, per sota d’Albert Rivera i Josep LLuis Carod-Rovira, que perd posicions respecte el segon baròmetre, juntament amb Joan Saura.

13. Per últim, una qüestió d’anàlisi demogràfic que pot ser d’importància en les actuals i/o properes estratègies polítiques electorals, com és la procedència de l’immigració. En l’anàlisi d’immigració interior, guanya sobradament la procedent d’Andalusia, mentre que Castella-Lleó i Extremadura estan en segon i tercer lloc. Aquesta ja esta assimilada dins el procés polític, però encara falta l’immigració exterior, que te com a procedència majoritària Argentina, Colòmbia i Equador i Uruguai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s