Això si que es motiu de festa nacional

Per fi el Parlament de Catalunya, a través de les 180.000 firmes recollides per la ILP, a aprovat avui per  majoria absoluta (que no simple) la prohibició de les corrides de toros, amb la consegüent modificació de l’article 6 de la llei de protecció dels animals. Finalment, CiU a complert les expectatives i ha votat majoritàriament a favor de la prohibició, mentre que el PSC, tot hi haver donat llibertat de vot, a decidit finalment apel·lar a tots els seus diputats a votar en contra.  El President Montilla s’ha intentat justificar minuts després, amb l’argument de la llibertat per decidir si la gent va als toros o no, i ha afegit que li hauria agradat més que l’espectacle dels toros hagués acabat caient pel seu pes, amb l’avanç social. Amb aquestes declaracions em plantejo dues qüestions: està realment el PSC a favor de la fi del maltractament animal? Han fet ús real de la llibertat (aquesta que tan diuen defensar) de vot els seus diputats? Personalment, penso que no ha existit aquesta llibertat de vot i que els arguments que s’han donat tot i tenir conflicte intern, no han estat arguments amb suficient pes per efectuar aquesta final votació negativa.

A banda de les estratègies polítiques, Catalunya avui a fet un gran avanç social i per una vegada a l’historia sembla que la política ha aconseguit actuar un pas endavant o almenys simultani, respecte de la societat civil que representa. Però el que m’ha semblat més important de tot el procés, es que a diferencia que en el cas de les Canàries (Comunitat que ja va prohibir els toros l’any 1991), on la proposta va sorgir (paradoxalment) d’un diputat del PP tal com a recordat en el seu discurs Joan Puigcercós, a Catalunya la prohibició dels toros a sorgit de l’iniciativa legislativa popular. Ha estat el poble qui ha decidit organitzar-se, recollir i fer arribar al Parlament, la voluntat d’una gran part del poble de Catalunya. És per això, que avui 28 de juliol de 2010 si que hauria de ser proclamat festa nacional. Catalunya a donat un gran pas cap a l’abolició de tot maltractament animal, i el següent, serà la regulació i/o prohibició dels correbous i altres espectacles de foc amb animals.

De tots els parlaments dels diferents diputats  que han intervingut al Ple, he de reconèixer que m’ha sorprès gratament ERC i en certa mesura CiU. Sobretot les dades que ha afegit al debat, el diputat d’ERC, en que ha posat de manifest que a Catalunya ja un rei monàrquic va prohibir els toros, i que per tant, aquesta qüestió no té res a veure amb la dicotomia Catalunya-Espanya. Tot i això, no ha fet cap referència a la no prohibició dels correbous, igual que CiU, com molt bé  s’ha cuidat de recordar el Partit Popular. Partit que per altre banda, a insinuat sobre la potestat real o no del Parlament de Catalunya per aprovar una prohibició d’aquest tipus, hi ha amenaçat en portar-la (com no) al Tribunal Constitucional.

Malgrat tot, Catalunya és avui una societat més avançada i moderna, més civilitzada i digne, i en definitiva més responsable. Tinc l’esperança, de que aquest avanç aconseguit avui, podria significar l’inici d’una reacció en cadena per la prohibició en altres comunitats. Aquest fet ha de transcendir les fronteres de Catalunya i no pot quedar només en un fet aïllat i d’afirmació del catalanisme. Ningú no pot negar, que d’abolicionistes n’hi ha a tot arreu, a Catalunya i a d’Espanya. Camats ho ha expressat molt bé, en la roda de premsa posterior: “La protecció dels drets dels animals no té ni fronteres ni nació”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s