Bèlgica a votat

(Bèlgica. 10 milions d’habitants, posició nº28 del PIB mundial, independència d’Holanda el 1830).

El passat diumenge van tenir a lloc les darreres eleccions anticipades a Bèlgica, després d’una nova crisi de govern. Com tots els sondeigos ja apuntaven des de feia setmanes, per primer cop en tota l’historia del país, el partit de centre-dreta independentista (La Nova Aliança Flamenca, La Neue Vlaamse Alliantie, N-VA) a tret majoria a la regió de Flandes. Bart de Weaver, amb el lema Denken. Duen. Doen (Pensar. Atrevir-se. Fer), va aconseguir la victòria amb el 28% dels vots. A l’altre costat, a la regió Valona, el Partit Socialista va aconseguir un 35% dels vots, aconseguint també la majoria.

Per posar-nos en context, la N-VA es un partit que va sorgir de l’escissió que va patir la Volksunie (partit que va liderar el nacionalisme flamenc en èpoques passades),  mateix lloc, d’on alhora va sorgir el Vlaams Belang, partit d’extrema-dreta també independentista, que ha obtingut al voltant del 7% dels vots (patint una considerable davallada). És curiós, com la realitat sobiranista belga sembla ser totalment oposada a la catalana, on són els partits d’esquerra tradiocionals (ERC), els que han apostat per el model independentista. Si més no, em resulta especialment divertit imaginar-me un partit d’extrema-dreta a Espanya, que defenses amb més força que ningú l’independentisme.

En tot cas, aquesta victòria de l’N-VA, pot canviar definitivament el panorama polític de Bèlgica i el seu seguit de fracassos,  parcialment deguts a la creixent divisió entre les dues regions de l’estat federal monàrquic. El de Bèlgica, es un dels diversos casos que hi ha en l’actualitat a Europa, que des de fa bastant temps han mostrat sempre un tendència sobiranista. L’acompanyen, com molt bé ens va recordar el documental emès recentment per TV3 Adéu, Espanya?, Escòcia, Quebec, Catalunya i Grènlandia. Tot i que el cas belga, no va aparèixer en aquell documental (cosa que vaig trobar a faltar, tot sigui dit), sembla ser que es el cas on la situació s’ha agreujat més en els darrers anys. L’estabilitat constitucional del país belga, no s’ha acabat de consolidar mai malgrat els diversos intents de descentralització, i tot i tenir una de les Constitucions democràtiques més antigues d’Europa (1831). Aquest per cert, que ha estat reformada fins a 6 vegades, i tot apunta, a que ho serà una setena, per constituir la nova confederació que planteja la formació de De Weaver.

Firmarà Bèlgica el primer procés, de l’Europa contemporània, per assolir l’estat propi? Propiciarà això, un efecte domino en els altres estats? Quines implicacions tindrà això, per el futur dels estats-nació?  Totes aquests són preguntes que el temps tard o d’hora resoldrà. Caldrà veure com evoluciona el país belga, però per si de cas, França ja ha realitzat diversos sondeigos sobre com rebria l’opinió pública francesa, l’annexió de la regió valona. I evidentment, un 80% de francesos hi està d’acord.

One thought on “Bèlgica a votat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s