Això s’acaba…I després?

Ahir, 3 de juny de 2010 vaig començar el meus últims mesos d’exàmens presencials de la carrera. Han estat quatre anys de classes algunes força interessants, algunes interminables i algunes intranscendents, en les que he après (tinc la sensació que més aviat poc que molt), he perdut els temps de manera espantosa i he viscut en primera persona alguna de les mancances del sistema universitari d’aquest país. La meva serà un de les tres últimes promocions de llicenciats en Ciències Polítiques de la UB, abans de que s’inici al 100% el sistema de graus establert per Bolonya. La veritat es que, tot i que en un principi a mi també em va semblar una barbaritat tot això de Bolonya, com més m’expliquen com funciona i quins mecanismes de seguiment dels cursos aplica, més m’adono de que realment és un sistema encaminat a donar aprenentatge i no títols.

Fent balanç d’aquests meus 4 últims anys, crec que ha estat força evident, que valors com l’esforç, el treball i la dedicació, no han estat mai presents en les aules de la facultat, alhora que d’incentius per l’aprenentatge no n’he vist tampoc masses. És veritat, que Bolonya impedirà la pràctica que jo mateixa he viscut d’estudiar i treballar a la vegada, però si que veig que la gent, sortirà potser el doble de preparada que fins ara, i que realment, si que hauran aprofitat (almenys el doble també) tot el que proporciona i aporta un ensenyament del nivell com és l’universitari.

Aquest actual pla d’ensenyament que agonitza, fa temps que demostra tenir greus problemes de motivació entre els estudiants i també, entre el professorat, que es dedica a explicar el mateix any rere any, sense introduir cap tipus de modificació en els plans d’estudis de les seves assignatures. I per altra banda també, a demostrat el gran fracàs del sistema de crèdits de lliure elecció. Inicialment destinats a que els alumnes poguessin realitzar assignatures d’altres ensenyaments, recomanablement afins, per tal d’obrir camps de visió i anar una mica més enllà de les àrees d’alta especialització de les carreres,  han acabat estant, una espècie de cursa per veure com mel’s puc treure abans de sobre i amb el més mínim esforç possible.

Cada vegada estic més convençuda, que era urgentment necessari un canvi de dinàmiques i de mentalització, i encara que potser Bolonya no serà el millor sistema mai desenvolupat, potser si que s’acosta més a l’inicial filosofia de les Universitats. Aprendre.

Després, ja només em queda la terrible incògnita del futur….

2 thoughts on “Això s’acaba…I després?

  1. Aquest mateix post l’hauria pogut escriure jo mateix. Em sento 90% identificat amb les teves paraules, sobretot en la desmotivació progressiva que s’ha anat introduint en les aules. És una assignatura pendent en les aules.

    Respecte el futur, que puc dir, ah!, si … ?¿

    Salut i força en els exàmens que queden pendents.

    Albert_Lzn

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s