Reflexions sobre la independència

Un parell de reflexions després de la històrica jornada d’ahir:

En primer lloc, i posant de manifest la gran transversalitat de sensibilitats i personalitats que ahir es van manifestar pels carrers de Barcelona, una advertència a aquells partits “d’esquerres” que segueix anclats en postures autonomistes o federalistes davant dels vertiginosos canvis que ha patit Catalunya el darrer any. Per aquells que volem un nou estat, més just, més igualitari i més lliure, no ens podem permetre el luxe que dos dels partits progressistes més importants del país es quedin endarrere davant d’uns esdeveniments que ja semblen inevitables. No podem deixar que els partits conservadors es tornin a posar al cap davant d’una transformació nacional, com ja va passar durant la transició, i seguim fent  el que el President Pujol sap molt bé, com és “la puta i la ramoneta”. És un error deixar que Convergència i Unió lideri aquest nou futur. La independència pot ser l’ocasió perfecte per impulsar un nou rumb per Catalunya, que ens allunyi de les tradicions conservadores ràncies del peix al cove i l’especulació feroç pròpia de la dreta.

En segon lloc, i seguint la idea de la inevitabilitat dels esdeveniments, ahir va tornar a quedar clar que per Espanya els fets d’ahir no són ni dignes de ser capçalera dels telenotícies, tot i que ells en la seva vida han vist una manifestació amb un milió i mig de persones. La problemàtica de Catalunya no va amb ells i per tant no es dignen ni a fer-ne declaracions. Són tant curts que amb la seva actitud ens estan abocant al trencament unilateral i segueixen sense voler entendre que són ells els que ens necessiten a nosaltres i no nosaltres a ells. Potser la UE no ens admetria automàticament dins la Unió, però potser ells tampoc complirien els requisits per ser-ne membre.

El negoci dels màsters

Ja es quasi un fet, que el proper mes de juny jo i altres companys passarem a ser “Màsters” en gestió pública per la Univeristat Autònoma, la de Barcelona i la Pompeu Fabra. Tindrem l’honor de ser la primera generació que no en traurem cap “profit” laboral, tot i ser un dels principals motius per els quals van ser creats. Es cosa sabuda, que les pràctiques remunerades que si ofertaven, eren una gran porta d’entrada al món laboral, i que els coneixements que si proporcionen estan totalment orientats a oferir eines per a la pràctica laboral posterior.

Jo i els meus companys, també tenim el “privilegi” de ser els primers becaris del màster amb 0€ de remuneració, o el que es el mateix, en treballar gratis per l’Administració Pública. Som la primera promoció que no ha pogut escollir ni la temàtica, ni la institució per a la qual treballar, i encara ens han fet donar les gràcies amb l’excusa de la crisi. La cosa pinta negre quan  ja ni et volen per treballar gratis. Tot per el mòdic preu de 2.000€.

L’esquizofrènia dels partits de govern i oposició

Un cop més, Catalunya ha estat menyspreada en els Pressupostos Generals de l’Estat presentats ahir per Montoro. Per si algú no ho tenia clar encara, el govern titella de Mariano Rajoy, ha posat en pràctica les receptes neoliberals dels col·legues europeus i ha decidit retallar en educació, sanitat, cultura, dependència i polítiques d’ocupació (!), tot mantenint els privilegis d’alguns pocs (església 0% i Monarquia 2%). Els governs autonòmics del PP “beneeixen els comptes”, cosa d’altre banda bastant lògica, els del PSOE parlen de deslleialtat i CiU assegura que segueix confiant en el govern de Rajoy tot i que Catalunya encapçala el rànquing de retallades en inversió amb un 45%.

L’esquizofrènia convergent ha entrat en acció. Tot i ser un cop molt dur per Catalunya, Artur Mas assegura que la negociació els permetrà (no sabem quan) aconseguir els 219 milions d’euros pactats a la disposició addicional tercera de l’Estatut. Cosa que per altre banda, es va incloure a l’Estatut, no en un rampell de fervor nacionalista, sinó per pròpia recomanació del ministre Montoro.

Aquesta moderada reacció del govern CiU, contrasta enormement amb la que van reproduir durant el 2011 en els últims pressupostos de ZP, al que van titllar directament de “morós” per incomplir també en els pagaments. Estem parlant de 219 milions d’euros de l’addicional tercera, però a més a més, de 759 milions d’euros resultants del deute en infraestructures de 2008, els 1.450 milions del fons de competitivitat de la liquidació de 2011, i un 11,1% en inversió, molt lluny del 18,7% previst a l’Estatut. Tot plegat fa posar els pels de punta, però tot i així, Artur Mas segueix confiant en el govern de Mariano Rajoy.

Intellectual Ventures i el canvi climàtic

Intellectual Ventures (IV) és una empresa d’invents situada en un suburbi de Seattle en un ex taller de reparacions de Harley-Davidson’s, fundada per Nathan Myhrvold ex director tecnològic de Microsoft. Si sou com jo, uns dels que no el coneixíeu abans de llegir aquest post o el llibre “Superfreakonomics” de Dubner i Levitt,  ja no podreu tornar passar per alt el seu nom. Entre d’altres coses, perquè assegura que ell i el seu grup d’experts a trobat una solució al canvi climàtic. Sí, heu llegit bé, segons Myrhrvold podem evitar l’escalfament global sense haver de reciclar, reduir les emissions de CO2, implantar energies renovables o comprar cotxes elèctrics. La resposta és fàcil i barata: aplicar la Geoenginyeria.

Les seves afirmacions es basen, en els estudis recollits arran de l’erupció del volcà Pinatubo l’any 1991. Estem parlant d’una de les erupcions volcàniques més importants dels últims cent anys, que va descarregar més de 20 milions de tones de diòxid de sofre a l’estratosfera. Com es relació això amb la catàstrofe del canvi climàtic? Molt senzill, dos anys després de la superexplosió del volcà, mentre el núvol de diòxid de sofre s’anava distribuint per l’estratosfera, les temperatures de la Terra van baixar mig greu centígrad de mitjana. Això es degut, a que aquesta acumulació de partícules a l’estratosfera va crear una mena de “barrera protectora” contra els raigs del Sol, amb la qual cosa, aquests arribaven en menor intensitat a la superfície terrestre. Pot resultar una historia de ciència ficció, però multitud d’estudis i experts avalen els resultats d’aquests estudis. Estem parlant, que en una erupció de no més d’una setmana de durada, es van contrarestar els efectes de l’escalfament global dels cent anys anteriors.

La solució doncs, es clara per Myhrvold. Només em d’enginyar un sistema que ens permeti realitzar emissions de diòxid de sofre controlades (un recurs molt poc valorat econòmicament), en els punts més vulnerables a l’escalfament (els pols), per tal de contrarestar els augments de temperatura dels últims temps. Evidentment, aquest sistema ja està inventat i patentat per Intellectual Ventures (més informació a “Superfreakonomics” o a http://www.intellectualventures.com/) a l’espera de que algú el vulgui posar en practica. Aquesta es la qüestió que més curiositat em desperta de tot l’assumpte. Si tenim una solució viable científica i econòmicament, perquè seguim debatin sobres les teories de reducció d’emissions? Perquè aquesta solució no ha saltat al debat públic? Perquè seguim intentant canviar mentalitats en comptes de basar-nos en la ciència? A qui li interessa aquest debat estèril?

 

Freakonomics & Superfreakonomics

18:30h de la tarda a Ausiàs March cantonada amb Bruc, m’ avorreixo, vull fer temps i entro a l’Abacus. Estranyament en mi, acabo a la secció d’economia general i trobo un llibre amb el llom daurat que porta per títol “Freakonomics: Un economista politicamente incorrecto explica el lado oscuro de lo que nos afecta”. A la portada, la ciutat de Boston en 8 bits, a la contraportada, cinc títols de cinc prometedors capítols: 1. Que tenen en comú un professor d’escola i un lluitador de sumo? 2. En que s’assembla el Ku Klux Klan a un grup d’agents immobiliaris? 3. Per què continuen vivint els traficants de droga amb les seves mares? 4. On han anat tots els criminals? i 5. Què fa perfecte un pare?

Dues setmanes després, torno a l’Abacus hi compro la segona part: “Superfreakonomics: enfriamiento global, prostitutas patrióticas y por qué los terroristas suicidas deberían contratar un seguro de vida”. Amb de nou, cinc estel·lars capítols: 1. En què s’assemblen una prostituta de carrer a un Santa Claus d’uns grans magatzems? 2. Per què els terroristes suïcides haurien de contractar una assegurança de vida? 3. Histories increïbles d’apatia i altruisme. 4. Les coses tenen solució… i es fàcil i barata….. 5. Què tenen en comú Al Gore i la muntanya Pinatubo?

A destacar, el capítol 4 de la primera edició en el que es fa referència als alts índex de criminalitat que van posar el crit al cel durant els anys 90 a Estats Units, i com i perquè aquests es van reduir miraculosament en pocs anys. Queda clar, que l’economia és un tot, i que afecta sobre totes les coses de la vida quotidiana, no només sobre accions, actius financers i beneficis. Steven D. Levitt, tot un personatge a seguir, que per res del món es podria equiparar a un economista més.

http://www.freakonomics.com/

http://www.casadellibro.com/leer?li=1&isbn=9788466645775

Viva Las Vegas!

Aquesta és l’historia de com arriba un multimilionari a Espanya i extorsiona els governs per aconseguir la construcció d’un macro complex del joc i la perversió. Com si encara no en tinguéssim prou amb les retallades i les reformes laborals, el senyor Adelson exigeix que per crear uns suposats 200.000 nous llocs de treball a Catalunya o Madrid, hem de:

-Canviar l’Estatut dels Treballadors per “relaxar” els convenis i la llei d’estrangeria per donar un “tracte preferent” als seus empleats.

-Dos anys d’exempció de les quotes de Seguretat Social i tots els impostos estatals, regionals i municipals.

-Que l’Estat garanteixi un crèdit de 25 milions d’euros que sol·licitaria a la UE.

-Noves infraestructures (metro, rodalies, carreteres..).

-Que se li cedeixi tot el sòl públic de la zona, expropiant tot allò que sigui privat.

-Canviar la llei antiblanqueix de capitals i instaurar un sistema d’intermediaris.

-No aplicar la llei antitabac, modificar la llei del joc i modificar l’ordre d’horaris de locals d’oci nocturn.

Cal dir, que en cap moment es garanteix que aquests 200.000 llocs de treball seran per a gent autòctona, que s’esquivaran a la torera un mínim de 5 lleis aprovades per el Congrés dels Diputats i el Parlament de Catalunya després de molts mesos de negociacions i debat, i que en general, ajudaria encara més a convertir Catalunya i Espanya en el paradís del turisme de escombraria. Es poden justificar 200.000 llocs de treball (sota no se quins convenis laborals, que molt m’imagino que no seran les feines de la nostra vida), només perquè hi hagi una situació de crisi, que a més a més, nosaltres no hem creat? La conclusió sempre es la mateixa, senyor Mas i Aguirre, els errors sempre els paguen els mateixos.